A LA TAULA! / ¡A LA MESA! / DINNER'S READY

A LA TAULA!
Hi havia una vegada un xiquet que vivia molt feliç a casa amb la seva família. Li encantava jugar damunt de l’estora.
Cada vegada que jugava, treia els joguets i els escampava, després elegia el joc.
El problema era a l’hora de recollir.
—Arreplega els joguets, estimat —li deia la mamà.
—Deixa’m un poquet més…
—Jaaaaaaaaaaaa! mas
Ho arreplegava en quan mamà es posava seriosa. En canvi, a la taula, acudia sempre a la primera només escoltava el crit:
—A la taula!
El xiquet es rentava les mans, es posava una bata i se n’anava corrents a menjar-se l’arròs amb gambes (cada xiquet diu el seu menjar favorit).
Veia un vídeo de dibuixos (cada xiquet /a diu el seu vídeo favorit. A vegades veuen el mateix vídeo molt de temps, no importa) i, finalment, dormia la sesta amb la seva manteta.
Aquell dia era diferent perquè la mamà havia preparat un menjar nou, llentilles (es posa el nom d’un menjar nou que volem introduir o d’un menjar que no li agrada).
—Mamà, l’arròs està negre. S’ha socarrat…
—Són llentilles.
—No les vull! Vull arròs amb gambes!
—Nooooooo!… me’n vaig a veure el vídeo i fer la sesta…
Aquell dia el vídeo estava desconnectat i la manteta de la sesta no hi estava.
—Què passa, mamà?
—Els menuts que mengen de tot miren vídeos i fan sesta, a més creixen sans i forts. Els que no ho fan, tenen seriosos problemes…
—Està bé, les provaré. Però només una cullerada…
El xiquet va provar una cullerada, després, una altra. Li van agradar tant les llentilles que se‘n va menjar dos plats.
A partir d’aqueix dia el xiquet va menjar llentilles, va anar provant més i més menjars… va acabar menjant de tot.
Va créixer fort. I a més, va tenir molts vídeos, molts joguet i molts amics (ací posarem les coses que els agradaria tindre a cada xiquet o xiqueta).
Tant de bo que tots els xiquets i xiquetes del món tingueren amor, menjar, vídeos, joguets i amics…

Consells didàctics: Menjar de tot, especialment fruita i verdura, en les primeres etapes pot ser un malson o un joc. Anem a intentar que siga un joc creant un conte cada dia i intentant que els nostres menuts / menudes s’identifiquen amb el protagonista del conte.
També podem usar aquest conte per al “Dia universal dels drets del xiquet” (vint de novembre). Podem parlar-los dels xiquets que no tenen mitjos ni menjar en els països del tercer món i, en canvi, nosaltres, a vegades, ens passem. A partir d’aquest conte podem introduir els “Drets fonamentals de la infància”.



¡A LA MESA!
Había una vez un niño que vivía muy feliz en su casa con su familia. Le encantaba jugar encima de su alfombra.
Cada vez que jugaba, sacaba todos los juguetes y los esparcía, después elegía a qué jugar.
El problema era la hora de recoger.
—Cariño, recoge los juguetes —le decía la mamá.
—Déjame un poco más…
—¡Yaaaaaaaaaaaa!
Los recogía en cuanto la mamá se ponía seria.
En cambio, a la mesa, acudía siempre a la primera en cuanto oía el grito:
—¡A la mesa!
El niño se lavaba las manos, se ponía el babero y se iba corriendo a comerse su arroz con gambas (se dice una comida que guste al niño / niña).
Luego veía un vídeo de dibujos (se dice el nombre del vídeo favorito del niño / niña, a veces ven el mismo vídeo repetido durante mucho tiempo a la hora de comer, no importa) y, finalmente, dormía una siesta con su mantita.
Aquel día era diferente porque la mamá había preparado una comida nueva, lentejas (se pone el nombre de la comida nueva que queramos introducir o de una comida que no le gusta).
—Mamá, el arroz está negro. Se ha quemado…
—Son lentejas.
—¡No las quiero! ¡Quiero arroz con gambas!
— ¡Nooooooooo!… me voy a ver el video y a hacer la siesta…
Aquel día el video estaba desenchufado y su manta de hacer la siesta no estaba.
—¿Qué pasa, mamá?

—Los chiquitines que comen de todo tienen video y siesta, además crecen sanos y fuertes. Los que no lo hacen tienen serios problemas…
—Está bien, las probaré. Pero sólo una cucharada…
El niño comió una cucharada, luego otra. Le gustaron tanto las lentejas que se comió dos platos.
A partir de ese día el niño comió lentejas, fue probando más y más comidas… acabó comiendo de todo.
Creció muy fuerte. Y además tuvo muchos videos, muchos juguetes y muchos amigos (aquí pondremos las cosas que le gustaría tener al niño o la niña).
“¡Ojala todos los niños del mundo tuvieran cariño, comida, videos, juguetes y amigos!”.



DINNER’S READY!
Once upon a time there was a child and his family. He plays on his carpet. He takes out his toys to play.
Then he must put them in.
‘Sweet… the toys,’ says Mum.
‘Just a minute…’
‘Just… now!’
Mum is serious. He puts his toys in his toy box.
‘Dinner’s ready!’ says Mum.
Usually the child washes his hands, he puts on his bib and he runs to the table. He eats rice with prawns. He watches cartoons and, finally he falls asleep in his blanket.
That day there is different food, lentil soup.
‘Mum, my rice is black… It’s burnt up.’
It’s lentil soup.
‘I don’t want it. I want my rice with prawns!’
‘No! I go to watch cartoons and to have a siesta.’
That day the video is disconnected and his blanket is not there.
‘What’s the matter, Mum?
‘Children that eat everything have video and siesta. They are healthy and strong. But children that don’t eat his food have serious problems…’
‘OK. Only a spoonful…’
The child eats a spoonful, then another. He eats lentil soup. He eats two plates.
Little by little the child eats everything.
He grows healthy and he has got lots of videos, toys and friends.
I wish every child in the world could have food, videos, toys and friends…
mas