Bienvenidos a nuestro miniminimundo

Esperamos que disfrutéis de nuestro trabajo

domingo, 25 de marzo de 2012

PAPÀ, HI HA PASTÍS DE XOCOLATA

PAPÀ, HI HA PASTÍS DE XOCOLATA!
Eren vacances. Papà es passava moltes hores connectat a l’ordinador, no parava de trobar informació per Internet... se li va oblidar fer-los cas al xiquet i a la mamà.
La mamà i el xiquet estaven avorrits, molt avorrits, volien distraure’s. Se’ls va ocórrer una idea… el xiquet va cridar fort:
—Papà, hi ha pastís de xocolata!mas
El papà va deixar l’ordinador. Va anar corrents a la cuina i es va posar a buscar el pastís.
Va obrir tots els armaris, la nevera, els calaixos de la taula… després va mirar la mamà i el xiquet que estaven arreglats per eixir.
Se’n van anar a passejar.
Al dia següent:
—Papà, hi ha pastís!
Papà va tardar molt en acudir donat que havia de tancar un munt de programes que tenia oberts a Internet.
Va acudir amb les sabates de passejar perquè pensava que l’havien enganyat.
Se’n van anar a comprar.
Al tercer dia ja no sabien quina sorpresa donar-li a papà. La mamà i el fillet, van comprar un xicotet pastís de xocolata de veritat.
El van cridar.
—Papà, vine. Mamà ha comprat un pastís de xocolata…
—Ara no —va dir papà—. Estic fent una cosa important. Esta vesprada anirem on vulgueu. Estic ocupat, podeu menjar-vos el pastís… ja, ja, ja…
—De veritat, podem menjar-nos el pastís?
—De veritat —va dir papà rient-se. No es creia ni una paraula.
La mamà i el xiquet es van menjar el xicotet pastís.
El papà, quan va veure les restes se’n va penedir de no haver-los fet cas. Va pensar “una altra vegada els faré cas a la primera quan em criden”.
Les coses van canviar i per al “Dia del pare” li van regalar un gran pastís…

Consells didàctics: Esta classe de contes són útils per impulsar la col•laboració de pare i mare en la casa i en l’educació dels fills. Estem en una societat canviant amb molts estímuls. Aquestos temes de relacions familiars hem de tractar-los amb molt de tacte i respecte donat que hi ha molts tipus de famílies i moltes situacions personals. Abans de contar un conte d’aquest tipus hem d’estar al dia d’eixes situacions personals. És important mirar la cara els xiquets i les xiquetes quan contem aquestos contes. Si per acabar un conte se li esborrara el somriure a un xiquet o xiqueta, es podria deixar sense acabar o canviar-li el final… primer les persones i després els contes. Podem usar aquest conte per al “Dia del pare”.



PAPÁ, ¡HAY TARTA DE CHOCOLATE!
Eran las vacaciones. Papá se pasaba muchas horas conectado al ordenador, no paraba de encontrar información por Internet... se le olvidó hacerles caso al niño y a la mamá.
La mamá y el niño estaban aburridos, muy aburridos y quisieron distraerse. Se les ocurrió una idea… el niño dijo en voz alta:
—Papá, ¡hay tarta de chocolate!
El papá dejó el ordenador. Fue corriendo a la cocina.
Se puso a buscar la tarta. Abrió todos los armarios, la nevera, los cajones de la mesa… luego miró a la mamá y al niño y vio que estaban arreglados para salir.
Se fueron de paseo.
Al día siguiente:
—Papá, ¡hay tarta!
Papá tardó mucho más en acudir ya que tenía que cerrar un montón de programas que tenía abiertos en Internet.
Ya llegó con los zapatos de paseo porque creía que le estaban engañando.
Se fueron de compras.
El tercer día ya no sabían qué sorpresa darle a papá. La mamá y el niño compraron una pequeña tarta de chocolate de verdad.
Lo llamaron.
—Papá, ven. Mamá ha comprado una tarta de chocolate…
—Ahora no —dijo papá—. Estoy haciendo algo importante. Esta tarde iremos donde queráis. Estoy ocupado… podéis comeros la tarta… jaaa, jaaa, jaaa…
—¿En serio, papá?, ¿podemos comérnosla toda?
—En serio —dijo el papá riendo. No se creía ni una sola palabra.
La mamá y el niño se comieron toda la pequeña tarta.
El papá, cuando vio los restos, se arrepintió mucho de no haberles hecho caso. Pensó “otra vez les haré caso a la primera cuando me llamen”.
Las cosas cambiaron. Para el “Día del padre” le regalaron una gran tarta de chocolate.


DAD! THERE IS A CHOCOLATE CAKE FOR YOU!
It’s holiday. Dad is all the time at the computer; looking for information on the internet… Dad forgets Mum and his small child.
Mum and her child are bored, very bored and they want to have fun. They have an idea.
‘Dad!’ the boy shouts out. ‘There is a chocolate cake for you!’
Dad leaves the computer. He runs to the kitchen to look for the cake. He opens the cupboards, the fridge, the table drawers…
He looks at Mum and his child. They are ready to go out.
They go for a walk.
The next day:
‘Dad!’ the child shouts out. ‘There is a chocolate cake for you!
mas

No hay comentarios:

Publicar un comentario