EL XIQUET QUE NO VOLIA BAIXAR DELS GRONXADORS/ EL NIÑO QUE NO QUERÍA BAJAR DE LOS COLUMPIOS /ALL THE DAY ON THE SWINGS!

EL XIQUET QUE NO VOLIA BAIXAR DELS GRONXADORS
Una vegada hi havia un xiquet que era molt cabut. No volia baixar dels gronxadors del parc.
De matí, quan el iaio se n’anava a comprar el pa… “iaio gronxa”… el iaio el portava una hora.
En acabar de fer la migdiada… “iaia gronxa”… la iaia el portava una altra hora. El mateix passava amb la mare quan venia de treballar… “mamà gronxa”... I amb son pare quan veia un poc més tard… “papà gronxa”… Així era com el xiquet és passava quasi tot el dia gronxant-se al parc. Només baixava del gronxador si li prometien que hi tornarien. mas
Malgrat les promeses i la bona voluntat de tots, durant una setmana va estar plovent tots els dies, una tempesta de tardor i, ni amb paraigües, es podia anar perquè estava tot entollat i relliscaven els ferros dels gronxadors, del castell, del puja i baixa i del tobogan.
No hi va haver més remei que quedar-se a casa. Estava cansat de jugar sempre amb els mateixos joguets.
Curiosament, al xiquet dels veïns, que tenia un any més, li passava el mateix. Cap dels dos estava disposat a compartir joguets, ni a tolerar que altres xiquets tocaren les seves coses ni ocuparen el seu espai. En canvi, a tots dos els abellien els joguets d’altres.
Quan ja portaven tres dies avorrits i tancats a casa, el xiquet més gran va anar a casa del veí disposat a compartir però amb certes condicions:
—Està bé. Podem jugar junts. Li deixaré els meus joguets sempre que no me’ls trenque, que no me’ls perda i m’ajude a recollir-los després —li va dir el gran a la iaia que cuidava al xicotet.
—Jo també — va dir el xicotet a sa iaia, referint-se a que ell també volia el mateix.
D’aqueixa manera van passar tots dos una setmana bonica i distreta compartint joguets. I així van continuar, jugant junts i compartint-ho tot fins que van ser grans.
Anaven al parc una o dues vegades a la setmana, quasi sempre junts pujaven als gronxadors i a altres jocs.
Van descobrir que el joc compartit era molt més divertit.

Consells didàctics: El compartir les coses i la col•laboració de tots els membres de la família en cuidar i educar els xiquets i xiquetes és necessari que siguen temes de moltes històries. Als nostres menuts i menudes els agrada parlar de les seves aventures a casa dels iaios i dels seus jocs en el parc i, de segur, que brollaran de les seves imaginacions vàries històries en Infantil. Ens servirà aquest conte per al tema de “la tardor”.




EL NIÑO QUE NO QUERÍA BAJAR DE LOS COLUMPIOS
Había una vez un niño que era muy cabezota. No quería bajar de los columpios del parque.
Por la mañana, cuando el abuelo se iba a comprar el pan… “abuelito columpio”… el abuelo lo llevaba durante una hora. Al acabar de hacer la siesta… “abuelita columpio”… la abuela lo llevaba durante una hora. Lo mismo ocurría con su madre cuando venía de trabajar… “mamá columpio”… y con su padre cuando venía un poco más tarde… “papá columpio”… así era como el niño se pasaba casi todo el día columpiándose en el parque. Sólo bajaba del columpio si le prometían que volverían.
A pesar de las promesas y la buena voluntad de todos, hubo una semana que llovió todos los días, una tempestad de otoño y, ni con paraguas, se podía ir porque estaba todo encharcado y resbalaban los hierros de los columpios, del castillo, del sube y baja y del tobogán…
No hubo más remedio que quedarse en casa. Estaba cansado de jugar siempre con los mismos juguetes. Curiosamente, al niño de los vecinos, de un año más que él, le pasaba lo mismo. Ninguno de los dos estaba dispuesto a compartir sus juguetes, ni a tolerar que otros niños tocaran sus cosas ni ocuparan su espacio. En cambio, a los dos les apetecían los juguetes del otro.
Cuando ya llevaban dos días aburridos y encerrados en sus casas, el niño mayor fue a casa de su vecino dispuesto a compartir pero con ciertas condiciones:
—Está bien. Podemos jugar juntos. Le dejaré mis juguetes siempre que no me los rompa, no me los pierda y me ayude a recogerlos después —le dijo el niño mayor a la abuelita que cuidaba al pequeño.
—Yo también —le dijo el pequeño a la abuela.
De esta manera pasaron una semana bonita y distraída compartiendo juguetes. Y así continuaron, jugando juntos y compartiéndolo todo hasta que fueron mayores.
Iban al parque una o dos veces a la semana, casi siempre juntos subían a los columpios y a otros juegos.
Descubrieron que el juego compartido era mucho más divertido.




ALL THE DAY ON THE SWINGS!
A small boy is very obstinate. He wants to stay on the swings of the park all the time.
In the morning his granddad goes shopping…”Granddad swing!” His granddad brings him to the park for an hour. When he finishes his siesta in the afternoon… “Granny swing!” Her granny brings him to the park for another hour.
When his mum comes back form work… “Mum swing!” The same with his dad: “Dad swing…” The small boy is all the time on the swings of the park.
One autumn day, it is raining and raining and they can’t go to the park. They must stay at home. He is bored. He plays with the same toys all day. His neighbour’s small child has the same problem. They like new toys but they don’t want to share their own toys.
Three days later they are extremely bored. Finally our small boys change their minds:
‘OK’ says the neighbour’s boy. ‘We can play together. We mustn’t break our toys, we mustn’t lose them and we must pick up them when we finish.’
‘I’ll play too,’ says the small boy.
In this way both small boys spend a nice week. They learn to share their toys. They become friends…
After that they went to the park together once or twice a week. They went to swings or they played with their toys. It was a nice experience.
mas